Uno de los puntos clave para destruir la sanidad pública en Catalunya ha sido sin duda, hacerla “odiosa” para los usuarios, de manera que se pueda arremeter contra ella con la excusa de que lo público no funciona, sin que se cuestione ampliamente. La forma de lograrlo ha sido mediante recortes de recursos y, antes de eso, dividiendo a los propios trabajadores del sector. De esta forma, vimos como el propio Institut Català de Salut (ICS) negociaba hace un año el III Acord sobre condicions laborals del personal estatutari al servei de l’ICS, directamente con los médicos y sus sindicatos corporativistas, a espaldas del resto del personal sanitario.
Estos pactos sirvieron para poner fin a la movilización de los médicos, quienes reclamaban mejoras salariales y el cumplimiento de los acuerdos alcanzados en enero de 2024 entre la Federación de Técnicos y Profesionales de la Sanidad (FTPS) de Catalunya y el Departamento de Salud de la Generalitat. Sin embargo, este acuerdo desembocó en una huelga de enfermeras, que exigían ser consideradas dentro de los mismos pactos, ya que también realizan un trabajo cualificado. Por otro lado, gran parte de los auxiliares administrativos y sanitarios se sintieron excluidos, mientras el Conseller se ganaba a las enfermeras, pero los menospreciaba a ellos, que no obtuvieron nada. En definitiva, un “divide y vencerás” chapucero, hecho sobre la marcha, que no es más que un reflejo de la atomización general que sufre la clase obrera y lo tranquilos que están los burgueses y sus políticos sabiéndose impunes de todas sus fechorías y desaguisados. Esta estrategia sirve, al final, para desarticular cualquier tipo de solidaridad tanto entre los trabajadores sanitarios como por parte de los usuarios.
El descontrol y el desbarajuste de la sanidad pública catalana han sido una invitación para que todo tipo de sinvergüenzas carroñeros se acerquen a rapiñar lo que puedan. Xavier Saballs, director de Recursos Humanos del ICS, que fue uno de los negociadores del III Acord y por tanto uno de los responsables de la huelga y la fractura entre los trabajadores, estuvo cobrando de forma indebida entre 2015 y 2018 dietas adicionales por desplazamiento sin causa justificada, mientras se recortaban más de un millón de euros en sanidad (y 3.300 millones de euros desde 2009). El Tribunal de Cuentas ha obligado a Saballs, al que podemos considerar “el jefe” de la mayor empresa pública de Catalunya, a devolver 75.000 euros que recibió de forma ilícita.
Desde el Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC), creemos que la sanción impuesta a Xavier Saballs es completamente insuficiente y por supuesto exigimos su dimisión. También sabemos que no se puede esperar nada de la justicia española, que encarcela a comunistas o sindicalistas mientras que a los corruptos como Saballs únicamente les exige devolver lo robado como si no hubiera habido una clara intención maliciosa y como si su acción no fuera un fraude sistémico pactado y consentido entre cabecillas de empresas públicas y políticos burgueses. Por todo ello, sabemos que la única salida es la unidad de la clase obrera. Hacemos un llamamiento al personal del ICS a fortalecer las posiciones de clase, de lucha por la conquista del poder político y económico por parte del proletariado, uniendo su lucha con las luchas del conjunto del proletariado catalán conformando un frente de combate contra el capitalismo y el Estado criminal que le condena al empobrecimiento. Asimismo, hacemos un llamamiento a los obreros con conciencia de clase a fortalecer las filas del Partit Comunista Obrer de Catalunya.
***
¡Por la unidad de toda la clase obrera!
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)
Sanitat pública catalana: Un cadàver envoltat de carronyaires
Un dels punts clau per destruir la sanitat pública a Catalunya ha estat, sens dubte, fer-la “odiada” pels usuaris, de manera que es pugui carregar contra ella amb l’excusa de que allò públic no funciona, sense que es qüestioni àmpliament. La forma d’aconseguir-ho ha estat mitjançant retallades de recursos i, abans d’això, dividint els mateixos treballadors del sector. D’aquesta manera, vam veure com el mateix Institut Català de la Salut (ICS) negociava fa un any el III Acord sobre condicions laborals del personal estatutari al servei de l’ICS, directament amb els metges i els seus sindicats corporativistes, d’esquena a la resta del personal sanitari.
Aquests pactes van servir per posar fi a la mobilització dels metges, que reclamaven millores salarials i el compliment dels acords assolits el gener del 2024 entre la Federació de Tècnics i Professionals de la Sanitat (FTPS) de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat. No obstant això, aquest acord va desembocar en una vaga d’infermeres, que exigien ser considerades dins dels mateixos pactes, ja que també duen a terme una feina qualificada. D’altra banda, una gran part dels auxiliars administratius i sanitaris es van sentir exclosos, mentre el conseller es guanyava les infermeres però els menyspreava a ells, que no van obtenir res. En definitiva, un “divideix i venceràs” barroer, fet sobre la marxa, que no és més que un reflex de l’atomització general que pateix la classe obrera i de com de tranquils estan els burgesos i els seus polítics, sabent-se impunes de totes les seves malifetes i desastres. Aquesta estratègia serveix, al final, per desarticular qualsevol mena de solidaritat tant entre els treballadors sanitaris com per part dels usuaris.
El descontrol i el desgavell de la sanitat pública catalana han estat un reclam perquè tota mena de carronyaires sense escrúpols s’hi acostin per espoliar el que puguin. Xavier Saballs, director de Recursos Humans de l’ICS, que va ser un dels negociadors del III Acord i, per tant, un dels responsables de la vaga i la fractura entre els treballadors, va estar cobrant de manera indeguda entre el 2015 i el 2018 dietes addicionals per desplaçament sense causa justificada, mentre es retallaven més d’un milió d’euros en sanitat (i 3.300 milions d’euros des del 2009). El Tribunal de Comptes ha obligat Saballs, a qui podem considerar “el cap” de la major empresa pública de Catalunya, a retornar 75.000 euros que va rebre de manera il·lícita.
Des del Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC), creiem que la sanció imposada a Xavier Saballs és completament insuficient i, per descomptat, exigim la seva dimissió. També sabem que no es pot esperar res de la justícia espanyola, que empresona comunistes o sindicalistes mentre que als corruptes com Saballs només els exigeix tornar el que han robat, com si no hi hagués hagut una clara intenció maliciosa i com si la seva acció no fos un frau sistèmic pactat i consentit entre caps d’empreses públiques i polítics burgesos. Per tot això, sabem que l’única sortida és la unitat de la classe obrera. Fem una crida al personal de l’ICS a enfortir les posicions de classe, a lluitar per la conquesta del poder polític i econòmic per part del proletariat, unint la seva lluita amb les lluites del conjunt del proletariat català i conformant un front de combat contra el capitalisme i l’Estat criminal que el condemna a l’empobriment. Així mateix, fem una crida als obrers amb consciència de classe a enfortir les files del Partit Comunista Obrer de Catalunya.
Per la unitat de tota la classe obrera!
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.)